El passat 14 de febrer, el fantasma de l’aluminosi que a les últimes dècades ha afectat milers d’edificis a tot Catalunya reapareixia des de les pàgines d’El Periódico a través d’una notícia que afirmava que l’actuació inspectora de l’Ajuntament havia detectat la presència de ciment aluminós a 3 de cada 4 escales inspeccionades al barri del Besòs. Un recordatori, per si encara eren necessaris, de que el greu problema de l’aluminosi no ha estat en absolut eradicat i continua amenaçant l’habitabilitat i estabilitat de molts edificis, en alguns dels quals encara no s’ha manifestat aquesta patologia que afavoreix l’oxidació i degradació de les bigues i el forjat, comprometent la seguretat dels immobles.
L’aluminosi no és en absolut un problema del passat. Aquest mateix mes de febrer, el passat dia 7, ens ha estat notificada una sentència arran d’una demanda motivada, precisament, per la presència de ciment aluminós a un habitatge adquirit a l’abril de 2019. En aquest cas, la compradora de l’immoble -a qui vaig representar jo mateixa en aquest procediment- exigia a la part venedora que la compensés pel cost econòmic de realitzar les obres necessàries per preservar la seguretat del pis adquirit, amenaçada per les deficiències de les bigues de formigó fabricades amb ciment aluminós que s’havien emprat en la construcció de l’edifici.
Manca de conformitat amb les condicions del bé adquirit
Com hem explicat, la propietària del pis va formalitzar la compra a l’abril de 2019, sense que en el procés de compravenda fos advertida en cap moment de la presència d’aluminosi a l’habitatge. Un extrem que tampoc apareixia a l’informe de la Inspecció Tècnica de l’Edifici, on erròniament s’afirmava que les bigues de l’habitatge estaven fabricades amb acer, quan en realitat eren de formigó pretensat.
“El Codi Civil català que estableix una sèrie de períodes concrets per poder manifestar la disconformitat amb l’adquisició d’un bé quan es detecten l’existència de desperfectes o patologies que en el moment de l’adquisició no podien ser conegudes per la part compradora”
La compradora no va ser conscient del fet que l’edifici estava afectat d’aluminosi fins que els propis veïns van advertir-la poc després de comprar el pis. En aquell moment, lògicament alarmada, va encarregar les pertinents provés i estudis que van confirmar la veracitat del que li havien comentat la resta de propietaris, desvetllant la presència de ciment aluminós a les bigues, malgrat encara no s’havia desenvolupat l’aluminosi. És llavors quan la propietària manifesta a la part venedora la seva disconformitat amb el bé adquirit, un pis afectat per un desperfecte del qual no havia estat advertida, i requereix que es dedueixi del preu abonat el cost de les actuacions necessàries per consolidar i reforçar l’estructura de l’habitatge, segons el criteri dels pèrits experts. Una quantitat a la qual calia sumar en concepte de danys i perjudicis el cost de llogar un altre pis durant el temps previst per a la realització de les obres necessàries per preservar la seguretat de l’immoble, atès que resultaria impossible viure al pis mentre s’executaven els treballs requerits sobre les bigues i l’estructura.
Dins dels terminis
Tal i com explicàvem en aquest article publicat al nostre blog, la propietària va actuar segons el criteri contingut al Codi Civil català que estableix una sèrie de períodes concrets per poder manifestar la disconformitat amb l’adquisició d’un bé quan es detecten l’existència de desperfectes o patologies que en el moment de l’adquisició no podien ser conegudes per la part compradora. En primer lloc, va comunicar a la part venedora l’existència d’aquest problema sense dilacions indegudes i, acte seguit, va exercir el seu dret a reclamar la reducció del preu dins el termini de dos anys de garantia que el Codi Civil català atorga a favor del comprador i, en tot cas, dins dels tres anys en què es poden emprendre accions de reclamació de reducció del preu o, si s’escau, de resolució del contracte.
Davant la manca d’avinença de la part venedora, que manifestava que la compradora podia haver detectat la presència d’aluminosi en el moment de comprar el pis, es va interposar la pertinent demanda judicial resolta pel Jutjat de Primera Instància núm. 42 de Barcelona a favor de la compradora.
La sentència considera que la propietària no va actuar en cap cas de forma negligent i no tenia forma raonable de detectar la presència de ciment aluminós a la construcció sense haver estat advertida per la part venedora. A partir d’aquí, i seguint el dictat d’allò establert pel Codi Civil català, considera que correspon a la part venedora compensar la compradora pel cost de les actuacions necessàries per mantenir la seguretat del pis i la depreciació del valor de l’immoble adquirit com a conseqüència del risc de desenvolupar aluminosi en el futur. Addicionalment, la sentència també va acollir la petició que s’abonés el cost del lloguer d’un pis on residir mentre es desenvolupaven les obres.
Immobles afectats
Com veiem, l’aluminosi no és un problema de fa dècades que formi part del trist record d’anys de construcció deficient i estalvi irresponsable de costos amb materials de baixa qualitat. Aquests pisos continuen comprant-se i venent-se a dia d’avui, fins i tot en molts casos sense que s’hagi adquirit consciència del perill latent que comporta la presència de ciment aluminós.
És important, doncs, recordar que la part venedora ostenta una responsabilitat evident sobre l’aparició de desperfectes, patologies i altres eventualitats que afecten les característiques essencials del pis que hem adquirit, malgrat es manifestin amb posterioritat a l’adquisició.
Un article de Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda
Leave a Reply