Després d’un litigi jurídic que ha durat quatre anys, la Secció 19ª de l’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a la promotora de l’obra PREMIER ESPAÑA, a la constructora AVINTIA i a la resta d’agents que van intervenir en el procés de construcció d’un conjunt immobiliari ubicat a l’Hospitalet de Llobregat a pagar 285.000€ pels defectes constructius de l’edificació.
El conjunt immobiliari, que compta amb 108 habitatges, places d’aparcament, un local comercial, piscina i zona enjardinada, es va comercialitzar com a una promoció immobiliària de màxima qualitat, però, després de l’adquisició dels pisos, els propietaris van poder comprovar que l’obra no només no complia amb les expectatives ofertes, sinó que presentava greus deficiències constructives, tant en elements comuns com privatius.
Havent resultat infructuosos tots els intents realitzats per arribar a un acord, la Comunitat de Propietaris va interposar una demanda judicial i la sentència dictada en segona instància condemna als diferents agents demandats, en funció de la seva responsabilitat, a abonar el cost en el que es valora la reparació de diferents patologies o vicis de construcció objecte de reclamació: filtracions i embassaments d’aigua, esquerdes, baranes oxidades, insuficient il·luminació i defectes enllumenat automàtic de les escales, paviments defectuosos, arrebossat irregular i vibració de lamel·les decoratives de les façanes, portes despenjades, manca d’aïllament tèrmic i estanquitat de les tapes de persiana, càmeres d’aire no estanques, manca d’encaix fusteria d’alumini, vibració de les campanes extractores, deficiències de la piscina, humitats en els trasters, deficiències en la instal·lació de l’energia solar tèrmica…
Front la presència de vicis constructius en edificacions noves, la Llei 38/1999, de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE) permet reclamar contra els diferents agents que han intervingut en el procés de construcció per la seva responsabilitat. La LOE enumera les obligacions que corresponen a cadascun d’ells, de les quals es deriven les seves responsabilitats, configurant-se el promotor com una persona física o jurídica que assumeix la iniciativa de tot el procés i a qui s’obliga a garantir els danys que pugui patir l’edifici. Dintre de la figura del constructor té una rellevància especial la figura del cap d’obra i l’obligació de formalitzar les subcontractacions que s’estableixin en cada cas. La Llei també delimita l’àmbit d’actuacions que corresponen als professionals, el projectista, el director de l’obra i el director de l’execució de l’obra, en funció de la seva titulació. La responsabilitat dels diferents agents per danys a l’edifici s’exigeix de forma personal i individualitzada, però serà solidària quan no pugui ser atribuïda en forma individualitzada al responsable del dany o quan existeixi una concurrència de culpes i no es pugui precisar la influència de cada agent en el dany produït.
“La Llei 38/1999, de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE) permet reclamar contra els diferents agents que han intervingut en el procés de construcció per la seva responsabilitat”
La LOE estableix uns terminis de garantia segons la tipologia del defecte (d’1 anys si es tracta d’un defecte d’acabat, de 3 si el vici afecta l’habitabilitat o de 10 anys, si el vici compromet els elements estructurals o l’estabilitat de l’edificació) i els agents responsables han de respondre de les patologies sorgides dintre d’aquests terminis. Així mateix, la LOE estableix un termini de prescripció de 2 anys per a exigir les responsabilitats, comptador des de l’aparició de la patologia o defecte. A diferència del termini de garantia, aquest termini de prescripció es pot interrompre mitjançant una reclamació extrajudicial.
Tot això sense perjudici de la possibilitat de reclamar contra els agents que hagin intervingut en el procés d’edificació per les seves responsabilitats contractuals, supòsit que el termini de prescripció és de 10 anys segons el Codi Civil de Catalunya i de 5 anys, segons el Codi Civil espanyol.
La rapidesa en la construcció per a reduir costos pot redundar en una deficient execució de l’obra que els adquirents no tenen perquè suportar i poden reclamar judicialment, com en el cas exposat i segons la sentència que us adjuntem a continuació.
- Descarrega la sentencia en format PDF
Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda
Deixa un comentari