El Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2018, regula les obligacions i contractes, especialment la compravenda, basant-se en els treballs de dret europeu més avançats i amb un enfoc més modern que no pas el que regula la legislació actual del Codi Civil espanyol i el Codi de Comerç, que són del 1800. I, entre d’altres figures noves, regula l’avantatge injust.
En aquest article i arrel d’una recent sentència que ens han estimat per la qual es declara la nul·litat d’un contracte de crèdit al consum amb aquest fonament, volem parlar sobre la regulació de l’avantatge injust de l’art. 621.45 del Codi Civil de Catalunya, pel qual es determina que: «1. El contracte de compravenda i els altres de caràcter onerós es poden rescindir si, en el moment de la conclusió del contracte, una de les parts depenia de l’altra o hi mantenia una relació especial de confiança, estava en una situació de vulnerabilitat econòmica o de necessitat imperiosa, era incapaç de preveure les conseqüències dels seus actes, palesament ignorant o manifestament mancada d’experiència, i l’altra part coneixia o havia de conèixer aquesta situació, se’n va aprofitar i en va obtenir un benefici excessiu o un avantatge manifestament injust.»
La regulació permet la rescissió del contracte i, per tant, l’anul·lació del mateix en determinats supòsits previstos a la norma, que impliquen l’obtenció d’un benefici excessiu o avantatge injust per una de les parts que s’ha aprofitat de la situació de necessitat o vulnerabilitat de l’altra.
La regulació del Codi Civil espanyol relativa als vicis del consentiment pot no contemplar determinades situacions de vulnerabilitat o de necessitat que també poden influir en l’autonomia de la voluntat i, per tant, no dona resposta a situacions que poden donar-se habitualment en la societat actual. Quan aquesta vulnerabilitat és aprofitada per l’altra part contractant per a obtenir un benefici excessiu és molt recomanable que la llei ho contempli i posi remei a la situació.
REQUISITS DE L’AVANTATGE INJUST
La regulació catalana de l’avantatge injust, seguint el patró contractual europeu, estableix els següent requisits o elements definidors que han de concórrer en el moment de la contractació:
– Per la part perjudicada: existència de dependència o relació d’especial confiança respecte l’altra part, situació de vulnerabilitat econòmica o de necessitat imperiosa o impossibilitat de preveure les conseqüències dels propis actes, ser palesament ignorant o manifestament mancada d’experiència.
– Per la part beneficiada: coneixement o obligació de conèixer la situació d’inferioritat de l’altra part i l’aprofitament de les seves circumstancies.
– Resultat: Que com conseqüència la part beneficiada hagi obtingut un benefici excessiu o un avantatge manifestament injust.
LA RESCISSIÓ DEL CONTRACTE I LA POSSIBILITAT DE LA SEVA ADAPTACIÓ
La regulació preveu que la persona perjudicada pugui instar la resolució del contracte (art. 621-45 CCCat ) o bé o optar per la seva adaptació (art. 621-47 CCCat ). Aquesta darrera opció implicarà adaptar el contingut del contracte ala pràctica prevalent en el moment de concloure’l i a les exigències de la bona fe i l’honradesa.
Finalment l’article 621-48 CCCat estableix que l’acció caduc a en el termini de quatre anys a comptar de la conclusió del contracte i que no és renunciable en aquest moment.
SENTENCIA ESTIMATÒRIA QUE DECLARA LA NUL·LITAT DEL CONTRACTE
I es a l’empara de la figura de l’avantatge injust i a la jurisprudència relativa a la manca de consentiment com a requisit per a la validesa dels contractes, que el Jutjat de Primera Instància 11 de Barcelona, en un recent sentència de 23 d’octubre de 2023, declara la nul·litat d’un crèdit al consum i de l’assegurança accessòria subscrits amb BANCO CETELEM i que havia estat cedit a LC ASSET 1 SARL.
En aquest cas, la perjudicada era persona en situació de vulnerabilitat econòmica i impossibilitada de preveure les conseqüències dels seus propis actes. Amb una incapacitat absoluta reconeguda i sense cap cercle social ni familiar. I, en quant al prestamista, tenia l’obligació de conèixer la situació i se’n va aprofitar obtenint un benefici injust, atès que hagués hagut d’avaluar la solvència de la prestatària d’acord amb l’article 14 de la Llei 16/2011 de 24 de juny de contractes de crèdit al consum, i aquesta anàlisi hagués desaconsellat l’operació.
- En aquest enllaç, podeu consultar el text de la sentència
Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda
Deixa un comentari