L’entrada en vigor de la limitació del preu del lloguer a Catalunya hauria de donar un respir a moltes persones i famílies que destinen un percentatge massa elevat dels seus ingressos a l’habitatge. El Govern espanyol posa en marxa el 13 de març l’índex de referència per cadascun dels 140 municipis que la Generalitat de Catalunya ha declarat zones de mercat residencial tensionat i que permetrà que s’apliquin les mesures de contenció de rendes que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge.
En els 140 municipis declarats com a àrees tensionades resideixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país. Amb l’aplicació d’aquesta mesura, que té el seu precedent en la del govern català de 18 de setembre, cal esperar que el camí cap a l’assoliment d’uns lloguers dignes sigui una realitat.
Una mesura amb un precedent fallit
L’any 2020 es van aprovar a Catalunya un conjunt de mesures urgents que per primera vegada introduïen a l’ordenament jurídic espanyol la contenció de rendes derivades d’un contracte d’arrendament d’habitatge. Unes mesures però que van quedar paralitzades el 10 de març de 2022 quan el Tribunal Constitucional va resoldre el recurs d’inconstitucionalitat que es va presentar contra l’esmentada llei al·legant motius competencials.
Ha calgut doncs esperar que el govern espanyol aprovés la Llei pel Dret a l’habitatge, que va entrar en vigor el maig de 2023, per tornar a posar sobre la taula la contenció del preu dels lloguers, especialment a les zones considerades com de mercat residencial tens, on l’oferta d’immobles disponibles resulta insuficient per satisfer la demanda d’habitatge.
Unes mesures i una Llei molt esperades per persones i col·lectius que defensen el dret a l’habitatge amb l’esperança que contribueixi a fer efectiu el dret a l’habitatge, de manera digne i a un preu adequat. Un dret reconegut constitucionalment a l’article 47, a la Declaració Universal de Drets Humans o al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
La limitació de preus i les zones residencials tenses
Per limitar el preu de lloguer, les comunitats autònomes i els municipis podran designar zones “residencialment tenses”, que són aquelles on hi ha un risc d’oferta insuficient d’habitatge per a la població i on es donin alguna d’aquestes dues condicions:
a) Que el cost mitjà del lloguer o de la hipoteca més les despeses i els subministraments bàsics sigui superior al 30% de la renda mitjana de les llars.
b) que l’import dels lloguers o de la compra de l’habitatge hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC durant els cinc anys anteriors a la declaració d’àrea tensa.
El preu de lloguer no podrà superar l’import de la darrera renda del contracte d’arrendament que hagi estat vigent en els darrers cinc anys al mateix habitatge. Únicament es podrà aplicar un increment màxim del 10% quan s’acreditin determinades circumstàncies entre les quals s’inclouen rehabilitacions o obres de millora de l’accessibilitat realitzades els dos anys anteriors al nou contracte, actuacions destinades a incrementar l’eficiència energètica de l’habitatge que resultin en un estalvi del 30% en energia no renovable o quan el contracte d’arrendament se signi per un període de deu anys o més.
En el cas dels pisos que entrin de nou al mercat de lloguer i l’arrendador sigui un gran tenidor –és a dir, persones físiques o jurídiques amb almenys cinc immobles en propietat–, el preu de lloguer, si el pis es troba en una zona de mercat tensionat, no podrà ser superior al preu que marqui l’índex de referència, tenint en compte les condicions i característiques de l’habitatge i l’edifici.
Aquesta limitació també s’aplica als contractes d’arrendament d’habitatge on l’immoble es troba en una zona de mercat residencial tens i no ha tingut un contracte d’arrendament vigent en els darrers cinc anys.
La vigència de la declaració de zones tensionades és de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats. La regulació afecta els contractes, ja siguin nous o prorrogats, que se signin a partir de la seva entrada en vigor, però no tindrà efectes retroactius. L’obra nova en queda al marge.
Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda
Deixa un comentari