El passat mes de desembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, Llei 11/2025, en vigor des del passat dia 1 de gener. La norma, impulsada en bona mesura pel Sindicat de Llogateres i anunciada inicialment en els dies posteriors a les grans mobilitzacions pel dret a l’habitatge del mes d’abril de l’any passat, es va aprovar amb els vots favorables de PSC, ERC, Comuns i la CUP.
El principal objectiu de la Llei és regular els lloguers temporals -els que es constitueixen per períodes inferiors a 12 mesos- i el d’habitacions. En el primer cas, el que afecta els lloguers temporals d’habitatges sense autorització administrativa per a usos turístics, la norma estableix l’obligació de sotmetre l’arrendamenta la mateixa regulació que opera pels lloguers habituals, incloent-hi l’aplicació dels topalls i límits imposats al preu del lloguer a les zones de mercat residencial «tensionat». Pel que fa als lloguers per habitacions, la Llei crea criteris per garantir l’habitabilitat dels espais (ventilació, espai mínim, accés a serveis comuns…)i impedeix que el conjunt de les rendes generades per cadascuna de les habitacions acabi superant àmpliament, tal i com ara és del tot habitual, el preu legalment establert per l’habitatge complet.
Es tracta, doncs, de mesures destinades a desactivar dues de les principals formules emprades per alguns tenidors d’habitatges per defugir les limitacions imposades a l’import màxim de la renda dels lloguers a través d’avenços legislatius com la creació dels índex de preu de referència o el concepte de zones de mercat tensionat
Grans tenidors i dret de tanteig i retracte
Tot i que les mesures que afecten els lloguers per habitacions i temporals són, indiscutiblement, les de major impacte i capacitat per incidir de forma significativa a l’hora d’aturar o, si més no, atenuar l’encariment continuat del mercat d’habitatge, la nova llei conté altres disposicions de singular rellevància. La creació d’un registre de grans tenidors, per exemple, ha de permetre realitzar una supervisió més precisa i acurada del mercat, facilitant la identificació de pràctiques especulatives i abusives i contribuint a definir les necessitats reals de les diferents zones o àrees pel que fa a l’accés a l’habitatge.
Absolutament vinculat amb aquest registre obligatori de grans tenidors trobem una altra de les novetats incorporades al nostre ordenament jurídic per la nova norma com és la profunda ampliació del dret de tanteig i retracte de l’Administració, especialment en el cas de les transmissions d’habitatges ubicats en zones tensionades propietat, precisament, de grans tenidors.
El dret de tanteig i retracteés un instrument jurídic que permet a l’Administració pública intervenir directament en determinades operacions de compravenda d’habitatges quan existeix un interès social rellevant. Mitjançant el tanteig, l’Administració pot adquirir un habitatge abans que es vengui a un tercer, pel mateix preu i condicions pactades, sempre que el propietari hagi comunicat prèviament la seva intenció de venda. El retracte, en canvi, s’exerceix després que la venda ja s’hagi formalitzat, quan aquesta comunicació no s’ha fet correctament o s’han vulnerat les condicions legals, permetent a l’Administració subrogar-se en la posició del comprador. Amb la Llei 11/2025, aprovada pel Parlament de Catalunya, aquests drets es reforcen i es pretenen integraren les polítiques públiques d’habitatge com a element corrector de les disfuncions del mercat.
Protegir la norma
L’aprovació de la nova Llei de l’Habitatge per part del Parlament de Catalunya és una molt bona notícia perquè ha de contribuir decisivament a que lloguers temporals i per habitacions no siguin un punt de fuita per on els propietaris, especialment els grans tenidors, aconsegueixin buidar de contingut i efectivitat mesures prèviament adoptades com ara la declaració de zones tensionades o les limitacions al preu del lloguer vinculades a certes circumstàncies. Ambdues modalitats de lloguer, a més a més, han emparat pràctiques veritablement abusives i atemptat contra el dret a l’habitatge i l’estabilitat en l’ocupació. Però a Catalunya ja hem tingut ocasió de comprovar que el conflicte competencial entre Administracions pot ensorrar qualsevol esforç legislatiu en matèria d’habitatge, dificultant-ne l’aplicació o imposant la derogació de les normes que ultrapassin el marc de competències de la Generalitat. Per això, des de Col·lectiu Ronda ens hem unit a la campanya del Sindicat de Llogateres per tal d’impulsar un manifest, al qual ens hem adherit, exigint que el proper mes de febrer sigui el Congreso de los Diputados qui aprovi una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que doni cobertura, reforci i adapti els avenços legislatius de la norma catalana. Perquè el dret a l’habitatge ja pateix prou amenaces com per assumir el risc que s’acabin derogant les lleis que, pas a pas, pretenen posar límits a l’especulació i l’encariment sense fi de l’accés a un lloc on viure-hi.
Deixa un comentari